escala a Itàlia a mitjans del segle XIX. La clementina deu el seu nom a un frare anomenat Climent, director de l´orfanat agrícola de Messerghim (Algéria), que les va descubrir en un cultiu de mandarines.D´un color taranja intens, a voltes fins i tot rogenc, no te pinyols i té un punt de dolçor i acidesa ben compensat.
Les varietats primerenques que es cullen a l´octubre s´anomenen oronules i marisol. La varietat nules, la més apreciada es cull al novembre. I la més tardana el l´hermendina, que es cull al gener.
Frnacès: mandarine.
Anglès: tangerine.
Propietats nutricionals:
Cantitats per 100 g de porció comestible.
Porció comestible: 72%
Energia (kcal): 39
Aigua (g): 86
Proteïna (g): 0,8
Greix total (g) 0,19
Hidratas de Carboni (g): 9
Fibra (g): 1,9
Sodi (mg): 2
Potasio (mg): 185
Magnesi (mg): 11
Fòsfor (mg): 17,2
Ferro (mg): 0.3
Vitamina C (mg): 35
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada