Xampinyó

Primer bolet conreat amb éxit, en concret, a les pedreres abandonades de la regió

de París, des d´ara fa uns 200 anys, el que per aixó es coneix com a xampinyó de París va esdevenir company habitual de moltes carns i salses de la cuina francesa. A la cassola, sol perdre bona part del volum quant el sotmetem a coccions llargues. Per això s´aconsella consumir-lo cru, per exemple, en amanida, o saltat

a foc viu durant uns pocs minuts i sacsant-lo sense parar.
Si la cocció és més llarga i deixa anar líquid, és aconsellable
no llençar-lo i incorporar-lo a la salsa, ja que s´ha endut bona part dels elements de sabor. Justament per mantenir.los en el bolet és pel que s´aconsella no posar-lo en remull, recòrrer a un pinzell per retirar-ne les brosses i passar-lo just un moment per aigua avinagrada, un fet que, a és en retardarà l´enfosquiment.

Font: Revista Cuina, 2010, nº 103. Pag 10. Ed. 62

Francès: champignon.

Anglès: mushrooms.

Cantitats per 100 gr. de porció comestible.

Porció comestible: 80%

Energia (kcal): 12

Aigua (gr.): 93

Proteïna (gr.): 1,8

Greix total gr: 0,3

Hidrats de Carboni (gr): 0,5

Fibra(gr): 1,9

Sodi (mg.): 10

Potassi (mg): 470

Calci (mg): 1,8

Magnesi (mg): 12,2

Fòsfor(mg) 115

Tabla Composició d´aliments. Universidad de Granada.

Aplicacions per buscar feina.

Les xarxes socials professionals són una opció interessant per a emprenedors i emprenedores professionals independents que tenen al seu abast per trovar nous socis i sòcies. Útil quan has de
trovar perfils per a contractar dins d´una àrea, o fer-se vore en el buscador en el moment de trobar treball. A més de afavorir les relacions amb els usuaris amb foros de debat, i fins tot tenen llocs on preguntar als experts. També s´hi publiquen esdeveniments professionals.

Aqueste plataformes es caracteritzen per la gestió y organització del perfil així com la gestió dels contactes. S´ha de tindre cura alhora de descriure el perfil, és molt important en les xarxes professionals, per a poder ser jutjats positivamente per altres usuaris i així poder rebre ofertes interessants o be que surtin oportunitats de nous negocis.

La millor per:

• Organitzar el perfil Linkedin.
  
• Serveis orientats a la comunitat Viadeo.
  
• Gestionar la privacidad: Linkedin.
  
• Gestió de ofertes de treball Xing.
  
• Premium més econòmic: Viadeo.

Les xarxes professionals esmentades tenen comptes gratis i comptes Premium (això és pagan). Són una bona ferramenta per trobar feina.

Aquestes plataformes rivalitzen directament amb les xaxes per trobar feina més usuals, pero més completes les esmentades ja que disposen, més recursos per a la gestió del perfil i la xarxa de contactes a la mateixa plataforma.

Linkedin disposa d´un sistema de missagtges que ens permet enviar i rebre a qualsevol usuari. Aquest sistema es diu InMail. També ens facilita l´implantació de contactes d´altres formats i plataformes. I a més disposa d´apartats d´ofertes de les empreses de selecció de personal més conogudes.

Molt important.

Aquestes plataformes deuen gestionar-se i utilitzar-se sols amb finalitats professionals. Per traure un bon profit a la plataforma és menester tindre cura en la creació del perfil, que són publicats a la xarxa, per tant controleu la informació que hi publiqueu.

Les empreses de recursos humans més importants utilitzen cada vegada més aquestes xarxes per a localitzar perfils que s´ajusten a una oferta concreta, ja que valoren els perfils professionals de candidats qualificats que no estiguen en un procés de cerca de treball. Aquestos perfils, és clar, deuen tindre informació d´interés resumida de cadascuna de les funcións i càrrecs exercits, axí com l´inclusió de referències i recomanacions d´altres usuaris de la xarxa social que actuàren com a superiors, companys o socis en cadascun dels llocs de treball.

Font: http://www.erosky.es/. Consultat el 15-3-2010.

Per a saber més:

Article a El País: "Linkedin quiere conquistar las redes profesionales"

Article a El País: "Linkedin alcanza los 300.000 usuarios en España"

Article a El País: "Contra el paro, construya su identidad digital"

Article al Diario 5 dias: "Cuando la huella digital es el nuevo curriculum"

Article a El Mundo: "Olvídese de las colas, el trabajo ahora se busca en la web"

El triágulo culinario de Lévi-Strauss

La cocina, tan universal como el lenguaje, reposa sobre un

sistema triangular que asocia lo crudo, lo cocido y lo podrido.

Si lo crudo constituye el polo no marcado de este conjunto, lo cocido resulta de la transformación cultural de lo crudo, y lo podrido resulta de la transformación natural de lo crudo. A cada una de estas formas vacías, cada cultura le confiere una tonalidad particular que determinar la forma con la que cada alimento debe ser cocido. Si consideramos las modalidades de la cocción, constataremos una diferencia significativa entre el asado y el hervido. El primero es resultado de la exposición directa, no mediatizada, al fuego; una práctica bástante próxima a la naturaleza una cocina poco elaborada, una especie de compromiso entre lo crudo y lo quemado. Por el contrario, lo hervido es resultado de una doble mediatización, la del agua y la del recipiente. Esta cocción elaborada se sitúa del lado de la cultura (la marmita es signo de civilización tanto en Irlanda como en nueva Caledonia); es la cocina de dentro, la endo-cocina, que presenta alguna afinidad con lo podrido. Y prosigue el ánalisis, mediante asociaciones y oposiciones sucesivas; así lo asado se situaría del lado de lo depredador, de la prodigalidad y de la vida agreste del cazador, mietras que lo hervido se situaría del lado de la vida sedentaria, de la conservación y de la economía doméstica regida por las mujeres. Lévi-Strauss introduce entonces una tercera práctica culinaria, el ahumado, o sea una cocción no mediatizada, lenta, profunda, que presenta una oposición siginificativa con las dos prácticas anteriormente analizadas.
Este esquema puede -y debe- ser ampliado, para añadir la fritura, la cocción a vapor, etc.
Se puede intentar aún superponerle otros esquemas más concernientes a la relación hombre-mujer, organización del trabajo, relaciones entre el poblado y las sabana. Así descubriremos que la cocina de una sociedad es un lenguaje mediante el cual ésta traduce incoscientemente su estructura y desvela sus contradicciones. Tal guía puede ser útil al historiador deseoso de estudiar las modalidades de la mesa en una época dada, a condición de dar vida y color al marco vacío e introducir los efectos de la diversidad social: la cocina en sí no existe, sólo existen las costumbres alimenticias en ambientes concretos.

Guy Bourdé-Hervé Martin. (1992) Las escuelas históricas. Ediciones Akal. Madrid.

Mintxos de Callosa d´ en Sarrià. (La Marina baixa). C.V.

1,750 litros d´aigua.

0,250 litros de Oli de oliva.
Sal.

Sepionets.

LLucets destripats.

Carxofes, sols el cor, posar-hi en aigua i llimona.
Xampinyons.

Crèies. Pelades y tallades a llàmines.
Tomates, tallades a troços fins.
Tomates en salmorra.

Posar l´aigua a bullir. Quant bullga, afegiu el got d´oli i deixar que torne a bullir.

Aleshores apartar del foc i afegir la farina i amassar amb una cullera de fusta i després en les mans fins que qede la pasta fina.

Aplaneu amb les mans, damunt de fornadora (de fusta) amb una mica de farina. La forma ha de ser allargada i hi ha que fer-li unes voreres pesigan la pasta.

Poseu el sepionet, craïa, tomata, carxofa, lluçet, samorra y xampinyons.

Poseu un raig de oli per demunt de tot el mintxo i dueue al forn o coeu-lo en el vostre propi forn.

Si es elèctric a 200 ºC, sols enjegueu la part de baix al principi, i cuant ja estiguen a falta de coure un poc per dalt engegeu la part de dal del forn. I deixer coure al gust.

Sempre que sol mejar-se mintxo es un debat a la taula, els gustos de como els agrada de cuits a cadascú. Uns preferixen quela pasta quedi tendra i altes prefereixen molt cuits i cruixents.

Sigui como sigui, fer una mintxada es tot un aconteciment social a Callosa. Es un menjar de hivern i es solia fer en dies de pluja i també els divendres de cuaresma. I sempre s´han dut a coure als forns del poble. Avui en dia com que la gent treballa es solen fer les mintxades els caps de setmana a les casetes de camp. S´utilitzen forns de nyenya, que ni ha que tindre´n prou per calfar lo suficient el sòl del forn. Que s´escombrarà i li se tirarà un puny de farina per comprbar si esta a punt. Si no crema la farina quant toca el sòl i tarda una estona en agafar color es que ja està a punt.

De ser un menjar econòmic que es feia quant no s´anaba al camp, per inclemències meteorològiques, ara es un menjar de celebració i festa entre amics o families. I que dure per molts anys esta tradició que forma part de la nostra cultura gastronòmica.

Hi fins i tot en facebook un portal del mintxos, es el Club de Fans del Mintxo Callosí.

RECEPTA I EXPLICACIÓ DE

VICTORIA BOTELLA I Mª JESUS BOTELLA

DEL RESTAURANT CASA MARCOS DE CALLOSA D´EN SARRIÀ.

http://www.casamarcos.com/

Paella Valencina.

Ingredients (per a 12 persones):
3 kg de pollastre.

2 Kg de conill.
4 dotzenes de caragols (vaquetes).
1,5 kg de garrafó.
0,5 kg de tavella.

1 kg de ferradura.
4dl de oli de oliva.
4 grans de d´all pelats i picats.

4 tomaques madures pelades, sense llavors i picades.
2 cullerades de pebre roig molt.
1,5 kg de arròs.

Uns brins de safrà.
Sal i una branqueta de romaní (optatiu).

Tallem el pollastre i el conill en uns trenta trossos regulars, salem
i sofregim en la mateixa paella on ja hem post l´oli a calfar.
Sofregim lentament i a consciència. S´aboca, després, la verdura per a fer-la també sofregida i, finalment, s´aboquen l´all, la tomaca
i el pebre roig (a espai, no es creme). S´aboquen cinc litres d´aigua i el caagols enganyats. Es deixa coure deu minuts.
S´incorporen al recapte el safrà i l´arròs, ben distribuït, i es cou a foc ben viu durant vuit minuts i a foc dolç vuit minuts més (l´aigua haurà desaparegut)
si s´hanfet bé totes les operacions. Es deixa reposar quatre minuts més, al caliu de les brases perquè s´hi forme el deliciós socarrat.

Excel.lentissim Ajuntament de Sueca.

Emili Piera. 2002. La nostra cuina. Edicions Bromera. Alzira.

Les matèries primeres. (WebQuest)

Investiga y elabora tu mateix la clasificació de las matèries primeres atenent a la presentació comercial, a la forma de conservació i a les seves caracerístiques nutricionals. Segueix els passos de les activitats de la WQ LES MATÈRIES PRIMERES PER A LA CUINA.

El apunte. Quique Dacosta.

La mejor calidad.

La pregunta que ronda a este emblemático plato, que es sin lugar a dudas el más representativo de la culinaria tradicional española, es: ¿Cuál es la receta auténtica de la paella?¿Quién la tiene?. Casi siempre la tiene la madre de cada uno, o nuestra abuela, pero la realidad es que hay muchísimas paellas, tantas como pueblos, multiplcado por estaciones del año, y todo ello por cocineros, que cocinan con estos cánones y con otro que es central, el de la calidad.

Ahora bien, ¿que le pediría a una paella tradicional en los tiempos que corren?. Pues varias cosas, pero una primordial, que los productos sean de la mejor calidad. Que no haya tradición ni paella que por ser quien es, pueda inmiscuirse en productos de calidad dudosa, porque esto hace que este plato maravilloso se convierta en algo burdo y deplorable; segundo que los productos de calidad estén en su punto de cocción. Si las verduras están sobre cocidas, ya han perdido sus propiedades saludables, gustativas y sus texturas naturales, así mismo sucede con el resto de ingredientes que podamos utilizar.

Quique Dacosta
El apunte. El país 19/08/2009

I a més llegiu l´article d Alfredo Argilés:

Article Sobre la mesa: La paella. La formula magistral. Alfredo Argiles. El País 19/08/2009

Que no es repeteixca.

Mira esta presentació: QUE NO ES REPETEIXCA. Puntxa aqui.

Afortunadament les coses han camviat, hem i tenim que estar vigilants per a que no es repeteixquen coses com les que apareixen a les imagtes de la presentació anterior.

Les nostres comarques són capdevanteres en Cuineres prestigioses i de fama nacional e internacional.
Mira esta presentació: COCINER@S DEL SIGLO XXI. Puncha aqui.

Igualtat de oportunitats. (Drets humans, Constitució Espanyola, La LOE, el sentit comú...)

Per la igualtat.

Esta historia con tono de humor nos muestra las múltiples situaciones cotidianas en las que se adoptan papeles y conductas estereotipadas y nos propone modelos para potenciar la igualdad de oportunidades desde la infancia y en todos los ámbitos de la vida laboral, familiar y social.

La cuina en Pedagogia de l ´autonomia de Paulo Freire.

L´acte de cuinar, per exemple, suposa alguns sabers concernents a l´us del foguer, com encendre´l, com graduar la flama a més o menys, com emfrontar-se a certs riscs, bé que remots, d´incendi, com harmonitzar els diferents condiments en una síntesi saborosa i atractiva. La práctica de cuinar prepara el principiant, ratificant alguns d´aquells sabers, rectificant-ne d´altres, i possibilitant que esdevinga cuiner.

La reflexió crítica sobre la práctica es torna una exigència de la relació Teoría/Pràctica sense la qual la teoria pot convertir-se en xerrameca y la pràctica en activisme.



PAULO FREIRE (2003). No hi ha docència sense discència . Pedagogia de l´autonomia. Xàtiva. Edicions del Crec i Denes editorial.