Clementines

La mandarina ens va arribar directament de la Xina després de fer escala a Itàlia a mitjans del segle XIX. La clementina deu el seu nom a un frare anomenat Climent, director de l´orfanat agrícola de Messerghim (Algéria), que les va descubrir en un cultiu de mandarines.
D´un color taranja intens, a voltes fins i tot rogenc, no te pinyols i té un punt de dolçor i acidesa ben compensat.
Les varietats primerenques que es cullen a l´octubre s´anomenen oronules i marisol. La varietat nules, la més apreciada es cull al novembre. I la més tardana el l´hermendina, que es cull al gener.

Frnacès: mandarine.
Anglès: tangerine.


Propietats nutricionals:


Cantitats per 100 g de porció comestible.

Porció comestible: 72%
Energia (kcal): 39
Aigua (g): 86
Proteïna (g): 0,8
Greix total (g) 0,19
Hidratas de Carboni (g): 9
Fibra (g): 1,9
Sodi (mg): 2
Potasio (mg): 185
Magnesi (mg): 11
Fòsfor (mg): 17,2
Ferro (mg): 0.3
Vitamina C (mg): 35

Secret d´ibèric.

Tall de carn d´uns 200 grams
popularitzat per la indústria del porc

ibèric.

Múscul pla i de forma més o menys triangular, situal a la regió posterior de l´espatlla, que en la resta de porcs sol quedar integrat a la cansalada d´aquella part, perquè, com que no sol treballar excessivament, no resuta un tall gaire aprofitable.

L´entreviat (infiltració de greix) de la carn fa del secret un tall melós, sobretot quan se´l somet a una cocció ràpida a la graella o a la planxa.

S´anomena així per la dificultat de localitzar-lo.

Francés: Secret ibérique.

Anglés: Iberian secret???.