Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gastronomia i lletres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gastronomia i lletres. Mostrar tots els missatges

dimecres, 23 d’abril del 2014

SANT JORDI 2014. Dia del llibre.

El último Chef Chino de Nicoles Mones.

En aqueta novela, el argument es desenvolupa paralelament amb tèniques culinaries, sabors, colors i tipus de coccions. Sempre hi una un simil o relació entre el que la protagonista descobreix i viu amb el que apren de la cuina china.
Esta es la primera novela que ha segut admitida en la revista Gourmet 2006.



  
Los aprendices me han preguntado cuál es el punto culminante de la cocina. ¿Los ingredientes frescos? ¿Los sabores más complejos? ¿Lo rustico o lo raro? No es nada de eso. El punto culminante no se encuentra ni en el hecho de comer ni en el de cocinar, sino en el ofrecimiento y en la acción de compartir la comida. La buena comida jamás debería degustarse en soledad. ¿Qué placer puede obtener un hombre de la buena cocina a menos que invite a sus amigos más apreciados, que cuente los días que faltan para el banquete y que componga un poema anticipado para la carta de invitación?

LIAN WEI, El último chef chino, Pekín, 1925.




De la novela de Nicole Mones, El último chef chino.

dimarts, 23 d’abril del 2013

Dia del llibre 2013. Reinventores de Marta Fernández Guadaño.

Marta Fernandez amb aquest llibre ens descriu diferents tipus de negocis de restauració posats en marxa per restauradors de tradició familiar y nous restauradors que han innovat en els negocis de la restauració.
Aquets llibre descriu les claus del èxit de aquestes empreses i com ha influit la innovació i la creativitat. Sense oblidar la investigació, el treball constant per millorar i la busqueda de la excelència pera al benefici del client.
Un llibre interessant per a descubrir diferents formes de negoci en la hosteleria.

dilluns, 23 d’abril del 2012

23 D' ABRIL DIA DEL LLIBRE: Nou llibre de Anthony Bourdain "En crudo"

Sobre l'autor:
Anthony *Bourdain va néixer a Nova York en 1956. Va estudiar en *Vassar *College i es va graduar en el mundialment reconegut *Culinary *Institute *of *America abans de recórrer les cuines de diversos restaurants de Nova York com *Supper Club, *One *Fifth *Avenue i *Sullivan’s. El seu treball ha aparegut en The New York Times, The Times, *The *Observer, Scotland *on *Sunday, *The *Face, *Limb *by *Limb, *Black *Book i *The *Independent, a més de ser col·laborador habitual de la revista *Food *Arts. En 2002, després de l'enorme èxit internacional de Confessions d'un xef, va rodar una sèrie de 22 episodis, per *Food *Network, en la qual recorria el món disposat a provar les especialitats culinàries menys convencionals, inspiradora del seu següent llibre, Viatges d'un xef. Ha seguit intervenint en programes televisius sobre cuina de gran èxit, i actualment és xef extraordinari de la *Brasserie Els Trobis de Manhattan, restaurant del que, durant molts anys, va anar el seu màxim responsable en la cuina. Viu a Manhattan amb la seva dona Nancy. És autor de diverses obres com *Bone *in *the *throat, *Gone *bamboo, *Typhoid Mary, *The *Bobby Gold *stories, i les culinàries:- Confessions d'un xef (en anglès *Kitchen *confidential).- Viatges d'un xef (en anglès A *cook’s tour).- La cuina dels Trobis (en anglès Els Trobis *cookbook).- Mals glops (en anglès *The *nasty bits).- No *reservations.- En cru (en anglès *Medium *raw).Opinions sobre l'obra:“Ningú ha comptat amb tanta frescor i veracitat les interioritats de les cuines dels restaurants”. Ferran Adrià.“Aquest llibre és més o menys com compartir taula i plats amb un *locuaz, ocurrent, irreverent, *impenitente, *expert i ben connectat membre-observador dels *restaurants de primera *division”. *Booklist.
En crudo.
La cara oculta del mundo de la gastronomia.
RBA Editores.
Text de l' editor:
El frenètic món dels restaurants i de l'alta cuina pot canviar molt en una dècada. Anthony *Boudain, un veritable “infiltrat” en l'infern dels fogons i en el paradís de les taules, ho sap millor que ningú. En En cru, *Bourdain ens ofereix una perspectiva privilegiada i actual d'aquest univers, amanida amb valuosos consells a l'hora de gaudir d'un restaurant, però també salpebrada amb els més curiosos secrets, els més foscos mecanismes i les més amargues enveges que vertebren el gran circ de la restauració.Seguint el deixant de la seva supervendes Confessions d'un xef, En cru va moltíssim més enllà dels llibres convencionals sobre cuina i restaurants. *Bourdain és un excel·lent narrador que escriu amb una fluïdesa propera a l'oralitat, però a més és un agut observador i un despietat crític que no té pèls en la llengua ni compassió amb ningú que no la mereixi. Ni tan sols ell mateix se salva dels seus àcids atacs. Una experiència única d'un autor sense igual.
Índex:
- El cim mafiós.
- Vendre's.
- El final feliç.
- Els rics no mengen com tu i jo.
- Bec solament.
- Així que vols ser xef?
- La virtut.
- La por.
- Els apetits de la carn.
- El negoci de la carn.
- Ensenyament inferior.
- Estic ballant.
- “Pregunta-li a Alice”.
- Herois i vilans.
- Alan *Richman és un cabró.
- “Vaig perdre en *Top Xef”.
- “No ets tu, sóc jo”.
- La fúria.
- Tinc bona punteria.
- El tema del peix els dilluns.
- Aquí seguim.
Confesiones de un Chef.
RBA Editores.
Text de l'editor:
Anthony *Bourdain no es priva de dir res quan explica el que passa després de la porta de la cuina. Molt segur d'entretenir a entesos i profans amb el seu estil desenfadat i sarcàstic, adopta la postura de no deixar canya dreta en aquest exquisit, divertit i deliciós relat. Les seves anècdotes, imprescindibles i apassionants, ens condueixen pel seu modest ofici de rentaplats en un *barzucho de *Provincetown, la cuina de *Rainbow *Room a la part alta del *Rockefeller *Center, la seva relació amb els traficants de drogues de *East *Village..."Us vull parlar de les fosques i recòndites entranyes del restaurant. La vida de cuiner ha estat para mi un llarg embullo amorós, amb moments tant sublims com a ridículs. Mai he lamentat l'inesperat gir de la meva vida, que em va fer caure en l'ofici dels restaurants. Sempre he cregut que el bon menjar, el bon *yantar està per sobre de tot risc. El mateix dóna que parlem d'un formatge blau sense pasteuritzar, d'ostres crues o de treballar amb socis del crim organitzat. Per a mi el menjar sempre ha estat una aventura".
Malos Tragos.
RBA Editores.
Text de l'editor:Mals glops, recopilació de textos periodístics i divulgatius no inclosos en antologies anteriors, juntament amb alguns materials inèdits, és un guisat amè, descarnat i irreverent per a admiradors i neòfits.Amb audàcia i esforç, *Bourdain, com a bon xef que és, ens presenta en aquesta obra un banquet divertit sobre els seus anys de cuina i viatges. Ordenada segons els gustos bàsics: salat, dolç, àcid, amarg i *umami (un terme japonès per a un gust que desafia qualsevol descripció), aquesta col·lecció d'anècdotes ens mostra el bon paladar de *Bourdain, el seu gran sentit de l'aventura i la seva bona escriptura. En est un brou ben assaonat d'històries sinceres, sovint escandaloses, sobre les seves aventures –i *desventuras– per tot el món. Gorrejant una anguila als carrers d'Hanoi, revelant els aspectes més poc *glamurosos de fer TV, parlant amb un activista de menjar *crudívora o confessant un complex de culpa per matar una llagosta, *Bourdain està més divertit que mai.

divendres, 23 d’abril del 2010

Sant Jordi, dia del llibre: RAPSODIA GOURMET, Muriel Barbery

Gastronomia y literatura sempre han segut molt bons companys.,
Són molts els escriptors que s´han apropat a la notra professió per contar el que fem. Es molt d´agraïr per què dingnifiquen la professió de cuiner i eleven amb les seves descripcions les elaboracions culinaries a la categoria d´art de les sensacions.

I d´aixo mateix ens parla aquest llibre, i com al seu darrer llibre "L´elegància de l´eriço", ens fa recordar allò que li digué la rabosa al petit princep: "...es veu millor amb el cor. El que és essencial és invisible als ulls".

dimecres, 17 de març del 2010

El triágulo culinario de Lévi-Strauss


La cocina, tan universal como el lenguaje, reposa sobre un


sistema triangular que asocia lo crudo, lo cocido y lo podrido.

Si lo crudo constituye el polo no marcado de este conjunto, lo cocido resulta de la transformación cultural de lo crudo, y lo podrido resulta de la transformación natural de lo crudo. A cada una de estas formas vacías, cada cultura le confiere una tonalidad particular que determinar la forma con la que cada alimento debe ser cocido. Si consideramos las modalidades de la cocción, constataremos una diferencia significativa entre el asado y el hervido. El primero es resultado de la exposición directa, no mediatizada, al fuego; una práctica bástante próxima a la naturaleza una cocina poco elaborada, una especie de compromiso entre lo crudo y lo quemado. Por el contrario, lo hervido es resultado de una doble mediatización, la del agua y la del recipiente. Esta cocción elaborada se sitúa del lado de la cultura (la marmita es signo de civilización tanto en Irlanda como en nueva Caledonia); es la cocina de dentro, la endo-cocina, que presenta alguna afinidad con lo podrido. Y prosigue el ánalisis, mediante asociaciones y oposiciones sucesivas; así lo asado se situaría del lado de lo depredador, de la prodigalidad y de la vida agreste del cazador, mietras que lo hervido se situaría del lado de la vida sedentaria, de la conservación y de la economía doméstica regida por las mujeres. Lévi-Strauss introduce entonces una tercera práctica culinaria, el ahumado, o sea una cocción no mediatizada, lenta, profunda, que presenta una oposición siginificativa con las dos prácticas anteriormente analizadas.
Este esquema puede -y debe- ser ampliado, para añadir la fritura, la cocción a vapor, etc.
Se puede intentar aún superponerle otros esquemas más concernientes a la relación hombre-mujer, organización del trabajo, relaciones entre el poblado y las sabana. Así descubriremos que la cocina de una sociedad es un lenguaje mediante el cual ésta traduce incoscientemente su estructura y desvela sus contradicciones. Tal guía puede ser útil al historiador deseoso de estudiar las modalidades de la mesa en una época dada, a condición de dar vida y color al marco vacío e introducir los efectos de la diversidad social: la cocina en sí no existe, sólo existen las costumbres alimenticias en ambientes concretos.

Guy Bourdé-Hervé Martin. (1992) Las escuelas históricas. Ediciones Akal. Madrid.








dimecres, 3 de març del 2010

La cuina en Pedagogia de l ´autonomia de Paulo Freire.

L´acte de cuinar, per exemple, suposa alguns sabers concernents a l´us del foguer, com encendre´l, com graduar la flama a més o menys, com emfrontar-se a certs riscs, bé que remots, d´incendi, com harmonitzar els diferents condiments en una síntesi saborosa i atractiva. La práctica de cuinar prepara el principiant, ratificant alguns d´aquells sabers, rectificant-ne d´altres, i possibilitant que esdevinga cuiner.

La reflexió crítica sobre la práctica es torna una exigència de la relació Teoría/Pràctica sense la qual la teoria pot convertir-se en xerrameca y la pràctica en activisme.



PAULO FREIRE (2003). No hi ha docència sense discència . Pedagogia de l´autonomia. Xàtiva. Edicions del Crec i Denes editorial.

La Formació Professional.

Tiene por finalidad preparar a los alumnos y las alumnas para la actividad en un campo profesional y facilitar su adaptación a las modificaciones laborales que puedan producirse a lo largo de su vida, así como contribuir a su desarrollo personal de una ciudadanía democrática.


Y algunos de sus objetivos son:

- Aprender por sí mismos y trabajar en equipo, así como formarse en la prevención de conflictos y en la resolución pacífica de los mismos en todos los ámbitos de la vida personal, familiar y social. Fomentar la igualdad efectiva de oportunidades entre hombres y mujeres para acceder a una formación que permita todo tipo de opciones profesionales y el ejericicio de las msimas.

- Desarrollar un identidad profesional motivadora de futuros aprendizajes y adaptaciones a la evolución de los proceoso productivos y al cambio social.

- Afianzar el espíritu emprendedor para el desempeño de actividades e iniciativas empresariales.

Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación. (BOE nº 106, de 4 de mayo de 2006)







Cualificació Professional.

El conjunto de competencias profesionales para el empleo que pueden ser adquiridas mediante formación modular u otra formación, sí como a través de la experiencia laboral.
(Cabrerizo, Rubio y Castillo)

Catàleg de les Cualificacions Professionals